La Negació en els parlars pirinencs centrals. Sintaxi de la partícula emfàtica cap

L'objectiu d'aquest article és donar compte de l'expressió de la negació emfàtica en els parlars catalans del Pirineu Central (i específicament en pallarès) a través de la partícula cap. Duem a terme la nostra anàlisi a través de dues aproximacions. D'una banda, aprofitant els materials de la dialectologia tradicional, analitzem l'etimologia de cap i presentem una delimitació geolingüística de l'ús de la partícula dins l'àrea transpirinenca. De l'altra, més enllà de l'òptica tradicional, analitzem la partícula cap des del punt de vista de la microvariació sintàctica i dels processos de canvi sintàctic; i fem atenció als aspectes diacrònics i sincrònics en les llengües i dialectes romànics transpirinencs. Des de l'òptica de la diacronia hi descrivim el procés de reanàlisi gramatical de la marca nominal cap com a marca de polaritat emfàtica baixa —Cicle de Jespersen (incipient)— i com a marca de polaritat oracional (com a resultat d'un procés de canvi sintàctic incert i en procés). Des de l'aproximació sincrònica i teòrica, caracteritzem morfosintàcticament la marca, en comentem les principals característiques distribucionals i sintàctiques, els trets formals, i afegim algunes consideracions breus sobre la semàntica i els usos pragmàtics de l'element estudiat.Negation in Central Pyrenean dialects. Syntax of the emphatic marker capThis paper explores the expression of emphatic negation in Catalan dialects, specifically in Central Pyrenean dialects (mainly in Pallarese) by means of the particle cap. The analysis is performed using two approaches. In the first approach, we take advantage of the traditional dialectology data to analyse the etymology of cap and present a geo-linguistic delimitation of the use of the particle in the dialects of the Trans-Pyrenean area.Deviating from the traditional approach, we also analyse the particle from the perspectives of micro-syntactic variation and syntactic change, with particular attention to diachronic and synchronic patterns within Pyrenean Romance languages and dialects. From the diachronic perspective, we describe the process of reanalysis of the particle from a nominal minimizer to a low emphatic polarity particle —Jespersen’s (incipient) Cycle— and as a marker of sentential negation (as a result of an uncertain syntactic change underway). From a synchronic and theoretical standpoint, we present a morphosyntactic description of the element; comment on the main distributional patterns, syntactic properties and formal features; and add brief remarks on the semantic and pragmatic use of the element studied

The History of Negation in the Languages of Europe and the Mediterranean. Volume 1: Case studies Ed. by David Willis, Christopher Lucas & Anne Breitbarth Oxford: Oxford University Press, 553 pages. ISBN 978-0-19-960253-7

This is a review of the book The History of Negation in the Languages of Europe and the Mediterranean, edited by David Willis (University of Cambridge), Christopher Lucas (SOAS, University of London) and Anne Breitbarth (Universiteit Gent). 2013. Oxford: Oxford University Press

Llorenç Comajoan-Colomé & Manuel Pérez Saldanya, «Los tiempos verbales del español. Descripción del sistema y de su adquisición en segundas lenguas», Barcelona, Ediciones Octaedro, 2018, 135 p.

Book review: Llorenç Comajoan-Colomé & Manuel Pérez Saldanya, Los tiempos verbales del español. Descripción del sistema y de su adquisición en segundas lenguas, Barcelona, Ediciones Octaedro, 2018, 135 p., ISBN: 978-84-17219-81-9

La posició dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en els contextos de reestructuració

En aquest article presentem l?estudi de la variació microsintàctica en els parlars catalans com a estratègia per a una comprensió millor i més aprofundida dels contextos de reestructuració i de les dependències a llarga distància. Proposem que la reestructuració implica l?existència d?una estructura biclausal amb un domini subordinat defectiu. Aportem proves a favor d?aquesta anàlisi tot explorant les posicions dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en contextos de reestructuració en les varietats del català. D?una banda, les dades recollides demostren que, tot i que l?ascens del clític i l?ús de les marques pressuposicionals al domini subordinat són fenòmens independents, es poden explicar per la transparència del límit de la clàusula. D?altra banda, les dades dialectals evidencien que s?està produint un canvi sintàctic en la naturalesa d?alguns verbs com a verbs de reestructuració. A més, corroboren la validesa de la legitimació a llarga distància de les marques pressuposicionals com a efecte de transparència en contextos de reestructuració. Aquest fet es confirma a través de la comparació i contrast de les aparicions d?aquests mateixos elements en contextos de subjuntiu

Les nocions de temps i aspecte en els llibres de secundària : anàlisi i propostes

In this paper we analyse the approach to the categories of tense and aspect in the textbooks used to teach Catalan language and literature in Secondary School. Specifically, we review the definition, the sequencing and the teaching-learning approach proposed to study these notions. Besides, in light of the review of these aspects, we make some critical observations and we put forward some proposals to treat tense and aspect as universal functional categories. The approach seeks a significant reflection about the meaning of these terms and the use of the different forms of the verbal paradigm according to the discourse.En aquest article analitzem l'aproximació a les categories de temps i d'aspecte als llibres de text de Llengua catalana i literatura per a l'educació secundària obligatòria. Concretament, revisem com se'n plantegen la definició, la seqüenciació i l'enfocament de l'ensenyament-aprenentatge. Així mateix, la revisió d'aquests aspectes s'acompanya d'una sèrie d'observacions crítiques i propostes de millora que permeten tractar el temps i l'aspecte com a categories funcionals universals, a través de la reflexió significativa sobre el significat d'aquests termes i l'ús de les diferents formes del paradigma verbal des de l'òptica del discurs.En este artículo analizamos la aproximación a las categorías de tiempo y aspecto en los libros de texto de Lengua catalana y literatura para la educación secundaria obligatoria. Concretamente, revisamos cómo se plantean la definición, la secuenciación y el enfoque del enseñamiento-aprendizaje de estas nociones. Asimismo, la revisión de estos aspectos se acompaña de una serie de observaciones críticas y propuestas de mejora que permiten tratar el tiempo y el aspecto como categorías funcionales, a través de la reflexión significativa sobre el significado de estos términos y el uso de las diferentes formas del paradigma verbal desde la perspectiva del discurso.Dans cet article, nous analysons l'approximation des catégories de temps et d'aspect dans les manuels de langue et de littérature catalanes destinés à l'enseignement secondaire obligatoire. Plus précisément, nous passons en revue comment la définition, le séquençage et l'approche à l'enseignement-apprentissage de ces notions sont proposés dans ces manuels. La revue de ces aspects s'accompagne aussi d'une série d'observations critiques, et de propositions d'amélioration qui permettraient de traiter le temps et l'aspect comme des catégories fonctionnelles, à travers une réflexion sur le sens de ces termes et l'utilisation des différentes formes du paradigme verbal du point de vue du discours

Escriure Biologia a la Universitat

Podeu consultar la versió anglesa al recurs relacionat.Guia que ajuda els destinataris (professorat i alumnat) a comunicar-se, sobretot per escrit, en la seva disciplina acadèmica; biologia en aquest cas

La negació en pallarès : sintaxi de l'adverbi cap

L'objectiu d'aquest treball és donar compte d'un fenomen de microvariació sintàctica pel que fa a l'expressió de la negació emfàtica en el dialecte pallarès. L'objectiu general de la recerca és caracteritzar morfosintàcticament la partícula de negació pallaresa cap. Així se n'intenta determinar l'origen i l'evolució i, addicionalment, s'observen les restriccions semàntiques i pragmàtiques del seu ús, així com també es comparen les dades obtingudes amb el comportament de partícules de la mateixa naturalesa d'altres parlars catalans i d'altres llengües romànique

The future of dialects: Selected papers from Methods in Dialectology XV

Traditional dialects have been encroached upon by the increasing mobility of their speakers and by the onslaught of national languages in education and mass media. Typically, older dialects are “leveling” to become more like national languages. This is regrettable when the last articulate traces of a culture are lost, but it also promotes a complex dynamics of interaction as speakers shift from dialect to standard and to intermediate compromises between the two in their forms of speech. Varieties of speech thus live on in modern communities, where they still function to mark provenance, but increasingly cultural and social provenance as opposed to pure geography. They arise at times from the need to function throughout the different groups in society, but they also may have roots in immigrants’ speech, and just as certainly from the ineluctable dynamics of groups wishing to express their identity to themselves and to the world. The future of dialects is a selection of the papers presented at Methods in Dialectology XV, held in Groningen, the Netherlands, 11-15 August 2014. While the focus is on methodology, the volume also includes specialized studies on varieties of Catalan, Breton, Croatian, (Belgian) Dutch, English (in the US, the UK and in Japan), German (including Swiss German), Italian (including Tyrolean Italian), Japanese, and Spanish as well as on heritage languages in Canada

The future of dialects: Selected papers from Methods in Dialectology XV

Traditional dialects have been encroached upon by the increasing mobility of their speakers and by the onslaught of national languages in education and mass media. Typically, older dialects are “leveling” to become more like national languages. This is regrettable when the last articulate traces of a culture are lost, but it also promotes a complex dynamics of interaction as speakers shift from dialect to standard and to intermediate compromises between the two in their forms of speech. Varieties of speech thus live on in modern communities, where they still function to mark provenance, but increasingly cultural and social provenance as opposed to pure geography. They arise at times from the need to function throughout the different groups in society, but they also may have roots in immigrants’ speech, and just as certainly from the ineluctable dynamics of groups wishing to express their identity to themselves and to the world. The future of dialects is a selection of the papers presented at Methods in Dialectology XV, held in Groningen, the Netherlands, 11-15 August 2014. While the focus is on methodology, the volume also includes specialized studies on varieties of Catalan, Breton, Croatian, (Belgian) Dutch, English (in the US, the UK and in Japan), German (including Swiss German), Italian (including Tyrolean Italian), Japanese, and Spanish as well as on heritage languages in Canada